SÍNTESI DE LA 3a CONVERSA DE LA SCP

“Currículum per assignatures versus currículum per projectes”

dimecres 6 de maig de 2015

Han participat: Carme Amorós, Núria Borrell, Àngela González, Marta Hereu,  Pere Marquès, Dolors Maura, Mireia Montané, Carme Rider, Joan Rué, Martí Teixidó, Josep M. Turuguet

 

L’organització curricular es pot abordar des de moltes perspectives i sempre admet diverses possibilitats. Des de la perspectiva que es presenta en aquesta 3a. conversa de la SCP podem considerar bàsicament:

– Currículum per assignatures estructurades per temes, on es treballen continguts i competències però sense considerar que els alumnes desenvolupin projectes (grupals, interdisciplinaris). Model més tradicional, i encara molt utilitzat pels professors.

– Currículum per assignatures estructurades per temes, però sí que considerin la realització d’alguns projectes. Actual model finès; aquí l’apliquen bastants professors.

– Currículum per assignatures on algunes assignatures estan organitzades per projectes (tenen uns projectes troncals que asseguren el treball dels continguts i competències clau de l’assignatura, i també altres projectes complementaris optatius). L’utilitzen alguns professors.

– Currículum híbrid: manté algunes assignatures, però en desapareixen altres que es tracten en projectes  multidisciplinaris troncals. Model de l’Institut Escola Jacint Verdaguer (Sant Sadurní d’Anoia)

– Currículum per projectes multidisciplinaris (desapareixen les assignatures). Model que estan assajant algunes escoles dels Jesuïtes.

I a partir d’aquest esquema presentat per Pere Marquès, s’inicia una apassionat conversa que moltes vegades s’allunya del tema central entrant en temàtiques col.laterals però claus en la cerca dels problemes que, més enllà dels marcs curriculars, limiten la qualitat del nostre sistema educatiu: la formació del professorat, els recursos disponibles..

Les principals aportacions sobre els marcs curricular han estat les següents:

– A primària normalment es treballa més per projectes que a secundaria, i alguns alumnes tenen problemes en canviar de metodologia quan passen  l’ESO (Marta Hereu)

– Les classes de 45 minuts limiten la possibilitat de treballar de manera interdisciplinària. (Carme Rider)

– Resulta simplista contraposar assignatures per temes versus projectes. Les assignatures ajuden a organitzar el coneixement, però els projectes impliquen més a l’alumnat, comporten o haurien de comportar un coneixement més aplicat i afavoreixen relacions més significatives per comprendre la realitat. En qualsevol cas, cal considerar les didàctiques específiques associades a cada camp de coneixement (Carme Amorós)

– El més important és que el mestre sàpiga fer que els infants es motivin i s’interessin pel coneixement. Aquest procés de motivació passa necessàriament per la interdisciplinarietat, però el treball per projectes no és l`única manera de treballar de manera interdisciplinària. Una lliçó magistral ben conduïda o una activitat que aporti significat, també pot aportar una visió interdiscipinària i global del saber. (Carme Rider)

– Els projectes ben muntats tenen un gran potencial didàctic. Però cal que estiguin ben dissenyats i es gestionin bé. (Dolors Maura)

– Que siguin els alumnes els qui proposin els projectes no és convenient, sovint es repeteixen i són trivials. Els ha de proposar el professors, peró han de ser atractius pels alumnes (Martí Teixidó)

– Amb projectes o sense, els professors han de treballar en xarxa i convenir un vocabulari bàsic de cada matèria, ” transliteracy”,  que treballaran tots amb els alumnes sigui quina sigui la seva assignatura (Mireia Montané)

– Convé que els professors treballin en xarxa i participin en projectes i recerques d’universitats. (Mireia Montané i Carme Amorós)

– No sempre el professorat, el centre pot triar com organitzar el currículum. Per fer-ho cal: lideratge, coneixement i professionalitat, autonomia (p.e. per a horaris…) i recursos (Joan Rué)

– En general la fragmentació i l’acceleració van contra l’alumne; i la integració va a favor (Joan Rué i Carme Rider)

– També cal adaptar les estratègies al context; els alumnes amb més bagatge cultural poden tenir més autonomia i els altres poden necessitar més guia i modelatge del mestre o professor. (Carme Rider)

– En tot cas els mestres s’han de coordinar per tal que els alumnes més enllà de les assignatures rebin una visió el més unitària possible del coneixement. Així mateix, cada mestre ha de ser capaç d’oferir una visió unitària de la disciplina (àrea o assignatura) que imparteix. (Carme Rider)

– És important que el professorat pugui decidir el què és  important i com organitzar el currículum… oferint uns coneixements actualitzats, vinculats a l’entorn (Ángela González)

– L’equip directiu ha de tenir un bon lideratge, i també lideratge pedagògic, per a oferir un bon entorn de treball al professorat. generar confiança,  i facilitar la seva coordinació, i que parlin dels alumnes entre ells…  (Martí Teixidó i Carme Amorós)

– Ens els projectes, encara que el professor sigui qui tria el tema, que els alumnes puguin decidir subtemes i tinguin una bona autonomia d’actuació (Mireia Montané)

– Sovint es repeteixen els continguts en diversos cursos… i en canvi no es fan les coses més essencials: llegir, escriure. Els alumnes s’avorreixen (Marta Hereu)

– Els projectes exigeixen coordinació, i hi ha poc temps (Marta Hereu)

– Cal millorar la formació del professorat. Tot ha de començar a l’escola de mestres, que ha de proporcionar als mestres: lideratge i visió del món (Josep M. Tuguret i Dolors Maura)

– El llibre de text: gran invent del segle XVII i gran aberració al segle XX. (Josep M. Tuguret)

– Molts professors usen el llibre de text perquè els dóna seguretat, que és el que busca el professorat (Joan Rué)

– Un professor insegur difícilment innovarà, perquè innovar suposar assumir un risc i la inseguretat ens porta a evitar riscos. I aquesta inseguretat neix de la manca de coneixements i d’estratègies per a gestionar la classe (especialment crear un bon clima de treball i d’ordre i saber motivar l’alumnat). Si volem millorar l’educació caldrà complementar la formació dels mestres en aquest sentit (Pere Marquès)

– Per a educar cal que treballin conjuntament: família, escola i medi (biblioteques…) (Josep M. Tuguret)

– El sistema educatiu hauria d’incentivar la coordinació entre el professorat, donar flexibilitat (horaris..)(Joan Rué)

– Cal difondre les bones pràctiques que funcionen (Carme Amorós)

Moltes gràcies a tots per les vostres aportacions.

Moderació de la taula: Carme Rider

Revisió de la síntesi: Carme Amorós i Carme Rider

Organització, presentació i elaboració de la síntesi: Pere Marquès