Comissió FEM L’ESCOLA PLURILINGÜE – llibre coral

FEM L’ESCOLA PLURILINGÜE. Projecte  llibre coral.

L’any 2014 vàrem llançar el Termòmetre Lingüístic com a instrument de diagnòstic pedagògic sobre el qual bastir un ensenyament de llengües vives: les del país, les pròximes, les d’altres persones i les que tenen extensió transnacional. Va ser una primera pedra ben posada que ha donat solidesa a l’aspiració d’un ensenyament plurilingüe que ja estava dissenyat en el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar , avaluar (Consell d’Europa, 2002). La Societat Catalana de Pedagogia ja ho va plantejar (València, 2007) i publicar (Revista Catalana de Pedagogia, vol. 6, 2007-2008). A partir del seminari cooperatiu de quinze estudiosos a la Universitat Catalana d’estiu, d’arreu i d’especialitats diverses, vàrem elaborar el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives (2015).

Hem de veure com la realitat social actual pel que fa a la llengua, a les llengües, és ben diferent de la de fa trenta anys. Amb la immersió, no es pot dubtar que tots els ciutadans nascuts els darrers quaranta anys han pogut accedit al coneixement de la llengua catalana, tots tenen coneixement de la llengua castellana i tots han pogut iniciar-se en una llengua estrangera, generalment l’anglès, encara que constatem que amb limitada eficàcia. No s’ha generalitzat en molts entorns de joves la voluntat de parlar la llengua catalana, d’usar la llengua castellana amb precisió i de mantenir una conversa convencional en llengua anglesa. Tantes hores i tants esforços en aprendre llengües per separat no han sumat, no han aprofitat la transferència d’aprenentatge perquè no l’hem practicada a l’ensenyament. L’assignació equitativa d’hores a cada llengua sense considerar les competències adquirides pels alumnes i reduint la competència docent a conèixer la llengua no és alternativa generalitzable. No es tracta de confrontar llengües, sinó de sumar, àdhuc de multiplicar i sobretot desvetllar el gust per la llengua com a pensament i comunicació, per les llengües com a diversitat irreductible i com a obertura en un món globalitzat on les llengües no queden aïllades en un territori i es poden sentir a través de dispositius digitals.

L’any 2017 sembla que ja ningú posa en dubte l’ensenyament plurilingüe com a denominació però amb contingut i orientacions molt diverses, contradictòries i en alguns casos instrumentalitzades. Substituir la dominància d’una llengua per una altra no comporta progrés personal, dominar-ne una ignorant les altres és aïllar-se del món. La comoditat del monolingüisme que s’empara en declarar una llengua oficial és regressiva. La proposta pedagògica s’ha de fonamentar en la sociolingüística, en la neurolingüística i aprofitar els ponts que mostra la lingüística comparativa

If you have lived your whole life in a monolingual environment, you could easily come to believe that is the regular way of life around the world, and that people who speak more than one language are the exceptions. Exactly the reverse is the case. (David Crystal: How language works, London, Penguin Books, 2006).

Pour ce qui est des fonctions neuroprotectrices en fin de vie, ce sont les imageries par résonnance magnétiques qui ont révélé que le cerveau des bilingues fonctionne différemment au moment des prises de décision et de l’analyse. Les personnes bilingues n’utilisent pas le lobe frontal pour ces activités-là mais bien les régions postérieures du cerveau, les aires dites « visuospatiales » chargées du traitement des stimuli et des déplacements dans l’espace.

https://coursefinders.com/fr/studentlibrary/4338/avantages-du-bilinguisme (28/07/2016, consulta 28/09/2017)

Es evidente que los estudios contrastivos tenían por objetivo mejorar la enseñanza de las lenguas extranjeras. Se sostenía que el conocimiento de las áreas de dificultad mediante el contraste de dos lenguas en contacto, podía proporcionar la información necesaria para llevar a cabo este objetivo. Así el profesor de lenguas que cuenta con este tipo de información, sabrá mejor cómo orientar la instrucción, qué aspectos enfatizar y cuáles eludir. Con esta idea surgieron los estudios contrastivos, idea que se mantuvo durante algún tiempo y que fue objeto de muchas críticas» (Santos Gargallo: Análisis Contrastivo, Análisis de Errores e Interlengua en el marco de la Lingüística Contrastiva, Madrid, Síntesis 1993, p: 43).

Amb la col·laboració de membres de l’equip de recerca, col·laboradors de Fem l’Escola Plurilingüe i altres experts que puguin completar-ho podrem oferir a directius i docents un llibre compendi prou clar i complet, amb fonament científic, construcció teòrica i directrius pràctiques. La finalitat és que puguin passar de manera evolutiva però amb seguretat de l’ensenyament de llengües separades a una educació plurilingüe que desenvolupa la intercomprensió, suscita el gust per les llengües i obre els ulls i l’oïda a la diversitat cultural que mostren. D’altra banda, mirarem de remetre a experiències d’educació plurilingüe d’escoles, col·legis i instituts que puguin donar-ne mostres a través de la xarxa telemàtica.

Destaquem

PREMI EXPORECERCA JOVE DE LA SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA

PREMI EXPORECERCA JOVE DE LA SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA

Volem donar les gràcies per col·laborar un any més amb l'organització de l'Exporecerca Jove, és gràcies a vosaltres que podem seguir creixent any rere any, ja portem quatre edicions. En l'acte de Cloenda al Cosmocaixa es va fer entrega del premi  sent una mostra...