Veles e vents 

  de la pedagogia

Veles e vents han mos desigs complir  / la pedagogia i la cultura
faent camins dubtosos per la mar,      / ensenyaments escolars     la societat
mestre i ponent contra d’ells veig armar;  / l’economia i el consum
xaloc, llevant, los deuen subvenir,   / la llengua i la ciència
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,  /  l’art i la música
fent humils precs al vent tramuntanal  / a la política-administració
que en son bufar los sia parcial  / els sigui favorable
e que tots cinc complesquen mon retorn.

(no apareix, millor, llebeig o garbí amb sorra o pluges fortes que simbolitzaria la guerra)

Bullirà el mar com la cassola en forn,  /  la societat amb activitat frenètica
mudant color e l’estat natural, / apagant l’observació i l’admiració
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran /  infants i joves
e cercaran amagatalls secrets, / a l’escola, a l’institut
fugint al mar, on són nudrits e fets /  la societat
per gran remei en terra eixiran. / que es faran grans i governaran la terra

Text cantat per Raimon.

Rellegit pensant en la complexitat de l’educació 

i la fragilitat de la pedagogia per Martí Teixidó.