La Societat Catalana de Pedagogia impulsa  la recerca i desenvolupament (R +D) d’una prova que permeti fer un diagnòstic pedagògic de competència lingüística i pronòstic de l’amplitud de llengües que es poden aprendre.  Això ha de permetre programar l’ensenyament de llengües estrangeres de manera diversa segons les possibilitats dels alumnes. S´ha elaborat un protocol que puguin aplicar els mestres d’aula que coneguin els infants per valorar la seva competència als cinc anys d’edat en una situació habitual de classe.

El material consta de les següents parts:

 

Làmines

El material consta de sis làmines a l’estil dels centres d’interès que proposa Ovide Decroly (1871-1931) com a forma d’ensenyament marcada per la curiositat o per l’expectació que desperta en l’alumne. L’autor defineix la funció de globalització com la manera com l’infant s’aproxima a la vida i al món de manera global; no es passa pels elements per arribar al tot, sinó que s’aproxima al món en relació directa amb els seus interessos i les tendències efectives. L’adult és l’encarregat de guiar l’infant, orientar-lo, en el camí del coneixement segons els interessos profunds que neixen de les seves necessitats, possibilitats, emocions i aspiracions, i que el situen en el medi natural i social on viu.

Amb les làmines es pretén guiar l’activitat bàsica de cada infant i del grup classe, en tres passos: l’observació dels objectes, els fenòmens o l’activitat, l’associació d’idees per assimilar i adquirir conceptes abstractes, i l’expressió que va des de les formes més concretes a les abstractes, com és l’expressió lingüística.

Les làmines poden estar a l’aula abans de passar la prova, mentre es passa, i poden quedar-hi posteriorment.

El material consta de:

• La làmina general (A1): LA CIUTAT. Aquest entorn és presentat com a context significatiu per a un infant de 5 anys, on pot trobar els elements que configuren el seu univers lèxic bàsic i que correspon al que Decroly anomenà “centres d’interès”.

• Les cinc làmines focalitzades (A2) que focalitzen diferents ambients específics de la làmina general de la població. Són: EL MERCAT, EL CARRER, EL PARC, L’ESCOLA i LA LLAR.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pauta per avaluar la comprensió i l’ús del vocabulari.

Identificació del moment del procés de cada infant.

Parlem del vocabulari a partir de les làmines que té la PCL perquè no ens interessa que els infants sàpiguen llistes de mots, sinó paraules contextualitzades (a la llar, al carrer, al parc…) per comunicar pensament. Els dibuixos ens posen al davant situacions que es poden llegir en nivells diferents segons cada infant. Optem per fer 3 nivells funcionals que anomenem: reduït, intermedi, avançat.

El nivell reduït en aquesta classificació correspon a una edat anterior als 5 anys, que són els infants a qui passem la prova. L’interlocutor ha d’entendre allò que l’infant vol dir, perquè el nombre de mots que domina és limitat.

El nivell intermedi identifica aquell vocabulari més ampli que permet una comunicació sense que l’interlocutor (en aquest cas la mestra) hagi de sobreentendre les paraules que no es diuen.

El nivell avançat identifica aquell vocabulari més precís en mots, encadenat amb categories inclusives i amb frases completes i estructurades.

Són nivells acumulatius, el superior inclou el precedent atès el procés d’inclusió i reestructurador de la llengua com a aprenentatge continu. Alguns exemples d’assaig:

 

Termòmetre Lingüístic: registre individual

La prova permet fer una instantània del moment de desenvolupament de l’expressió oral de cada infant, que progressa dia a dia. Identifica els assoliments i s’evidencien les dificultats que caldrà superar amb exercici. Amb la identificació de cada infant podem veure el conjunt de la classe, una informació clau per planificar millor les activitats de llengua. La prova equival a un termòmetre de les habilitats lingüístiques dels vostres alumnes –hi insistim– en un moment determinat.

Consta de quatre activitats:

1. Termòmetre dels sons
2. Termòmetre de la memòria auditiva
3. Termòmetre de la riquesa lèxica
4. Termòmetre de l’expressió espontània

Cadascuna de les activitats té els elements següents:

• Instruccions clares per dur-lo a terme
• Caselles per marcar el que s’ha fet correctament / incorrectament
• Taula descriptiva per interpretar el resultat de l’exercici

La interpretació dels resultats té un doble vessant. D’una banda, s’especifiquen els trets principals que caracteritzen cada nivell d’expressió i, de l’altra, s’aporta un semàfor descriptiu que ens fa entendre a cop d’ull què representen els diferents estadis. El color vermell és un senyal d’alerta que ens indica que sigui la fonètica, la memòria, el lèxic o l’expressió espontània encara són massa reduïts. El taronja ens diu que el nivell és adequat però que pot millorar. Finalment, el color verd apunta que el nivell assolit és molt favorable per a nous aprenentatges.

 

MATERIAL COMPLEMENTARI

Aquesta guia del mestre inclou cinc annexos de suport que us seran útils tant per fer la prova del TL com per contribuir de manera més general a la millora de l’expressió oral dels vostres alumnes. Presentem el material complementari que segueix:

• Equivalències i aproximacions fonètiques
• Vocabulari als 5 anys d’edat
• Semàfor d’adquisició de sons
• Mapa de desenvolupament del llenguatge oral
• Ensenyar a parlar bé: la parla a l’escola i a la família

 

Inici del pilotatge de la PCL-TL en 40 escoles de Catalunya            MARÇ de 2014

 El març del 2014,  iniciem una prova pilot  en una mostra diversificada d’escoles segons medi urbà i rural, segons llengua familiar dels infants i segons diversitat de parlars, per tal d´avaluar la validesa dels materials. Confiem que la feina sigui una activitat d’aula que beneficiï la vostra docència i s’incorpori a l’avaluació formativa habitual. No recollim dades; no fem estadístiques.  L’única feina addicional és que ens comuniqueu la vostra valoració de la prova, la facilitat d’aplicació i la utilitat que pot tenir per als mestres de parvulari en general. Amb els retocs i correccions necessàries confiem posar aquesta prova a disposició de les mestres de parvulari de les escoles de Catalunya.

Document de valoracions-conclusions del pilotatge 2014- Reduït.pdf

Hem projectat aportar la perspectiva pedagògica, avançar en el disseny d’un model propi de Catalunya d’ensenyament de les llengües perquè té una realitat sociolingüística clarament identificable i perquè no convé ensenyar cada llengua per separat. La pràctica més generalitzada presenta costos d’aprenentatge innecessaris que el sistema neuronal potser fa amb més eficàcia i economia. Plurilingüisme no és una paraula, ha de ser una nova comprensió de llenguatge-pensament que té variacions en cadascuna de les llengües.