La pedagogia és punt de confluència de la xarxa d’educadors i docents que actuen, d’infants i famílies receptors participants i de l’administració que fa l’ordenació educativa comú. La política ha d’escoltar la pedagogia per prendre decisions, els docents i educadors han d’actuar amb pedagogia científica i art personal, els ciutadans ho han de comprendre i per això avui cal una pedagogia familiar atès que l’educació no es transmet suficientment per tradició.
En educació cal articular la gran participació amb una direcció pedagògica clara, semblantment a com veiem en els castells humans tan representatius de Catalunya: tots a fer pinya a la base, castellers forts i àgils amb tècnica als pilars i un director/a que amb visió de conjunt garanteix l’eficàcia.
La pedagogia científica s’inicia amb Iohannes Amós Comenius que tracta (en llatí) de la “eruditio”, traduïble com a instrucció o ensenyament. Afirma que el que s’ensenya i s’aprèn ha de ser útil a la vida evitant que a destemps vegem que ignorem el que és necessari perquè vàrem aprendre el que no ho és. Afirma que amb l’ensenyament s’ha de desenvolupar la intel·ligència per a la saviesa, el lenguatge per a l’eloqüència i les mans per a executar amb habilitat. [Orbis sensualium pictus 1658]. Una visió de l’ensenyament-educació ben actual, avui expressada amb currículum competencial i assoliment de competències.






11a Trobada de centres innovadors a Catalunya (1 març 2023)
1r CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA SCP: La qualitat educativa en els processos de transformació. Per la inclusió, la sostenibilitat i l’ètica formativa