L’ensenyament bàsic de tots els països d’Europa inclou una llengua estrangera. Si als inicis del segle XX era la francesa la més habitual i l’anglesa quedava restringida als usos comercials, al darrer terç de segle es va anar generalitzant l’anglès com a llengua estrangera apresa en primer lloc. Als països amb llengua pròpia del territori on la llengua oficial de l’Estat és una altra, els ciutadans han d’aprendre tres llengües pel cap baix i els més ben dotats en poden aprendre una quarta.
Les orientacions més pragmàtiques han dut a voler garantir la llengua oficial de l’Estat i una llengua de caràcter transnacional com l’anglès. Les dues llengües s’aprenen per separat, amb molt d’esforç i amb competència més aviat limitada si no es fa una estada a l’estranger. L’aprenentatge queda tancat a cada llengua per separat i és un aprenentatge passiu que no activa la capacitat humana d’aprendre llengües escoltant i parlant, encara que amb errors que parlant és com es van polint. L’estudi simultani de llengües observant coincidències i diferencies activa mecanismes mentals de caràcter proactiu.
El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (Consell d‘Europa, 2002) va marcar una línia d’orientació clarament multicultural que avala l’aspiració dels països de llengua catalana.
Presentem el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives (2015) per tal que cada institució escolar elabori el seu projecte plurilingüe a partir de la llengua del territori, aprofitant el ric patrimoni de llengües romàniques de territoris pròxims i garantint l’anglès com a llengua transnacional a tots els ciutadans. Es fonamenta en dos pilars que caracteritzen un nou model català d’ensenyament de llengües. 1. El Termòmetre Lingüístic, instrument de diagnòstic pedagògic de la competència lingüística a 5 anys d’edat (2013) que permet pronòstic pedagògic i itineraris personalitzats. 2. L’aprenentatge simultani de llengües front al sistema seqüencial dominant. El Termòmetre Lingüístic ha estat aplicat a cent cinquanta escoles catalanes i a trenta escoles occitanes i es disposarà de l’adaptació a les variants lingüístiques balears el proper curs. Les escoles occitanes Calandretas venen aplicant l’aprenentatge simultani i han introduït un temps de famílies de llengües on hi caben també les minoritàries d’alumnes nouvinguts.
La Universitat Catalana d’Estiu punt de trobada de docents de totes les terres de llengua catalana és el marc idoni on presentar aquests instruments, escoltar els participants i anar-ho estenent a les institucions escolars que faran el seu projecte plurilingüe arrelat al seu entorn. L’Institut d’Estudis Catalans ha subscrit un conveni de col•laboració per a l’edició del materials amb el G.P. Santillana per tal que arribin arreu. Tot respon a la necessitat social actual, ha estat elaborat amb fonamentació científica, amb consistència pedagògica i d’aquí uns anys es parlarà del model català d’ensenyament de llengües.