Ramon Fuster, pedagog. Obra que va fer, obra que hem de fer

24 gen. 2020

Al Col·legi Oficial de Doctors i LLicenciats de Catalunya (CODL) s’ha presentat una biografia de Ramon Fuster, mestre d’escola, professor de batxillerat i pedagog.  El CODL, per suplir el buit, la va encarregar a un periodista, Genís Sinca, que ha aplegat dades i documents entrevistant-se amb totes les persones que el coneixien pesonalment.  És una biografia àmplia, feta amb estil narratiu, de bon llegir, però aplega l’itinerari i obra pedagògica.

La Societat Catalana de Pedagogia hi havíem de ser. 

Ramon Fuster, intel·lectual de talla i compromís, mestre d’escola, professor d’ensenyament de batxillerat, seguí i estengué la renovació pedagògica d’Alexandre Galí, Josep Estalella i els altres mestres a l’ensenyament mitjà. Projectà la formació professional higienico-pedagògica de les jardineres educadores d’infants amb MR Farré. Creà amb Roda-Fàbregas l’Escola Tagore a la natura. És per això que figura en la nostra galeria de pedagogues i pedagogs de la Societat Catalana de Pedagogia. I fora del marc escolar fundà la revista infantil Cavall Fort cercant col·laboradors estables molt competents (Jané, Madorell, Nicolau, Picanyol). Revista, avui renovada, que segueix atrapant els infants entrant en la lectura per la via il·lustrada i de mosaic temàtic. Segueix criteris de pedagogia del lleure.

Es pot comprendre com des d’una visió cristiana, mística fa notar Sinca, segueix un compromís per la llengua, pel país a través de la pedagogia de l’Escola Nova. Ramon Fuster va conèixer directament els pedagogs i pedagogues d’aquella renovació impulsada per la Generalitat republicana. Va arribar a  Barcelona el 1936 per estudiar magisteri i es va trobar amb tot el trasbals de la guerra incivil (1936-1939). “…personatges clau com Eladi Homs, Pere Vila, Artur Martorell, Alexandre Galí, Rosa Sensat…” “Fuster demostrarà un coneixement profund (…): Montessori, Decroly, Dewey, Ferrière, Freinet, Dalcroze…” (pàgina 56). Fuster com Costa-Pau són els pedagogs que han obert camí per transformar l’educació secundària i el batxillerat i encara ho tenim per fer, els nostres joves ho necessten per gaudir de l’estudi i el coneixement. (I també superaran les PAU, millor encara.)
Ramon Fuster encara la pedagogia en tots els àmbits perquè era un home atent a tot. “Fuster era un home incapaç de dedicar-se a una sola cosa. Més aviat necessiatava estar ficat en diversos projectes i empreses a la vegada. Va fer-ho tota la vida.” (pàgina 52). I repassant l’obra que va fer, veiem que és l’obra que hem de fer.
  • L’escola catalana en llengua, continguts i actituds, sense contradicció amb conèixer bé la llengua castellana i d’altres.
  • L’admiració per la natura deixant que els infants en gaudeixin i  acompanyar-hi els joves d’avui doncs els pot quedar lluny.
  • La formació pedagògica de les educadores infantils en àmbits de salut-alimentació, llengues-comunicació, rítmica-cançó, explicació de contes. (Tenim massa educadores sols perquè els agraden els nens – diuen)
  • La pedagogia projectada a l’educació secundària i batxillerat amb la cultura integral. (No copiada de la pedagogia d’educació infantil i primària).
  • La professió docent a batxillerat amb una visió cultural completa a partir d’un àmbit de coneixement suscitant interessos en els estudiants amb oportunitat d’organitzar-se en grups o clubs autònoms (música, teatre, màgia, invents, novel·listes, modelistes…)

Un llibre, Ramon Fuster i Rabés. Biografia del mestrede bona lectura per a tothom.  Mestres i professors podem rellegir com la pedagogia pot relligar l’ensenyament amb la cultura tota. I reelegir el compromís pel país i tota la gent.